Càpsula III: ‘La memòria’

La memòria és un element indispensable de les identitats personals i col·lectives. Ens servim d’ella tant per ajudar-nos a entendre el passat com per a construir el nostre relat de present i de futur. Aquest cicle busca plantejar les memòries anònima i artística com a eines històriques alternatives als documents oficials: els manuals, les biografies, els llibres de text, els diaris o els documents institucionals.

Dijous 17 d’octubre: «La música construeix la memòria». Ponència a càrrec de Jaume Ayats Abeyà, professor d’etnomusicologia a la UAB i director del Museu de la Música de Barcelona.

La transmissió oral és un dels pilars bàsics de qualsevol identitat popular. D’autoria anònima –o, més aviat, col·lectiva–, les diferents tècniques, coneixements i expressions culturals passen de generació en generació, acumulant experiència, saviesa i tarannà. La música no només ens acompanya en els moments de major intensitat emocional, també ens parla: posa ritme i lletra a la nostra vida tot explicant-nos –i recordant-nos– qui som.

Dijous 14 de novembre: «Història, memòria i arxius fotogràfics». Ponència a càrrec de Lourdes Delgado, doctora en Humanitats, docent a Elisava, Grisart i l’IEFC, entre d’altres, i exfotògrafa.

Molt sovint els nostres records acaben confosos amb les fotografies que en conservem: reconstruïm vivències, escenes, escenaris i, fins i tot, persones gràcies a elles. Però així com permeten fer-nos recordar detalls i moments que crèiem ja oblidats, també habiliten la falsificació de la història i dels mateixos records, i ens fan descobrir detalls als quals, fins aleshores, no havíem fet atenció.

Dijous 12 de desembre: «La memòria a través del cos». Ponència a càrrec d’Anna Fando, artista, gestora cultural i investigadora. Membre del col·lectiu FemArt (Ca La Dona) i de Maria Pons Renom, traductora gràfica, comissària i investigadora d’art. Ha estat membre de l’Arxiu FemArt (Ca La Dona) i del projecte ReActFeminism (Fundació Tàpies).

El propi cos és un dels elements que més marca el pas del temps. Ho fa de forma biològica, desenvolupant-nos i fent-nos (de)créixer i (des)aparèixer certs trets físics. Però també es veu modificat degut a impactes exteriors, artificials: des de les lesions sofertes en accidents fins a les intervencions estètiques –operacions, tatuatges,…–, el nostre cos recull la nostra pròpia història. Ens limita de la mateixa forma que ens conté –o, més aviat, que el som–.