Càpsula III: «La memòria»
La memòria és un element indispensable de les identitats personals i col·lectives. Ens servim d’ella tant per ajudar-nos a entendre el passat com per a construir el nostre relat de present i de futur. Aquest cicle busca plantejar les memòries anònima i artística com a eines històriques alternatives als documents oficials: els manuals, les biografies, els llibres de text, els diaris o els documents institucionals.
Dijous 17 d’octubre: «La música construeix la memòria». Ponència a càrrec de Jaume Ayats Abeyà, professor d’etnomusicologia a la UAB director del Museu de la Música de Barcelona.
La transmissió oral és un dels pilars bàsics de qualsevol identitat popular. D’autoria anònima –o, més aviat, col·lectiva–, les diferents tècniques, coneixements i expressions culturals passen de generació en generació, acumulant experiència, saviesa i tarannà. La música no només ens acompanya en els moments de major intensitat emocional, també ens parla: posa ritme i lletra a la nostra vida tot explicant-nos –i recordant-nos– qui som.
Dijous 14 de novembre: «La memòria a través de la fotografia». Ponència a càrrec de Lourdes Delgado, doctora en Humanitats, docent a Elisava, Grisart i l’IEFC, entre d’altres, i exfotògrafa.
Molt sovint els nostres records acaben confosos amb les fotografies que en conservem: reconstruïm vivències, escenes, escenaris i, fins i tot, persones gràcies a elles. Però així com permeten fer-nos recordar detalls i moments que crèiem ja oblidats, també habiliten la falsificació de la història i dels mateixos records, i ens fan descobrir detalls als quals, fins aleshores, no havíem fet atenció.
Dijous 12 de desembre: «La memòria a través del cos». Ponència a càrrec d’Anna Fando, artista, gestora cultural i investigadora. Membre del col·lectiu FemArt (Ca La Dona) i de Maria Pons Renom, traductora gràfica, comissària i investigadora d’art. Ha estat membre de l’Arxiu FemArt (Ca La Dona) i del projecte ReActFeminism (Fundació Tàpies).
El propi cos és un dels elements que més marca el pas del temps. Ho fa de forma biològica, desenvolupant-nos i fent-nos (de)créixer i (des)aparèixer certs trets físics. Però també es veu modificat degut a impactes exteriors, artificials: des de les lesions sofertes en accidents fins a les intervencions estètiques –operacions, tatuatges,…–, el nostre cos recull la nostra pròpia història. Ens limita de la mateixa forma que ens conté –o, més aviat, que el som–.
— — — — — — — — —
Càpsula II: Els grans relats
En aquesta segona càpsula debatrem algunes de les grans veritats o relats que ens han acompanyat durant generacions i que darrerament han estat –en menor o major mesura– discutides. Encara és possible parlar, avui dia, de la veritat? Com ens segueix afectant el mite de l’amor romàntic? Com ens condiciona i canvia l’existència d’allò considerat bell?
Dijous 11 d’abril: «La bellesa». Ponent: Eduard Cairol Carabí, doctor en Filosofia i professor d’Història i Teoria de l’Art a la UPF.
En aquesta càpsula tractarem de debatrem la idea de la bellesa: què és?; per què existeix?; som conscients de com ens condiciona en el nostre dia a dia?; es pot justificar –o pot existir– la busca d’allò no-bell? Amb el suport d’obres de diferents disciplines, farem un recorregut històric per les diferents concepcions de bellesa i abordarem des d’una perspectiva crítica aquestes i d’altres qüestions.
Dijous 16 de maig: «La fi de la veritat. Idees al voltant de la crisi de representació». Ponent: Martí Gallén Muñoz, graduat en Cinematografia per l’ESCAC i dramaturg.
Som a l’època de la post-veritat. Ja fa temps que la veritat, allò que entenem com “el que és palès”, ja no existeix. S’han acabat totes les certeses, s’han acabat els grans relats, i ens trobem immersos en el temps de les incerteses i les falsedats. Ara bé, avui dia, gràcies a les noves tecnologies, presenciem el món mitjançant una representació audiovisual que només fa que amplificar aquesta sensació de total indefensió davant d’un món multi-pantalla i ficcionalitzat. La veritat, finalment, ha estat substituïda per la mentida. Com hem arribat fins aquí? Quines són les raons artístiques, polítiques, mecàniques i filosòfiques que ens han conduït fins al punt on ens trobem ara? Cap a on ens dirigim?
Dijous 6 de juny: «L’amor». Ponent: Mireia Sallarès, artista i autora de la pel·lícula documental Kao malo vode na dlanu.
Quin és el pensament amorós que hem incorporat, qui l’explota i qui n’abusa? És l’amor finalment una passió de la dominació o de l’emancipació? Contribueix a reproduir les desigualtats o pot subvertir-les? Pot ser una força productiva i no només reproductiva? A través del projecte Trilogia dels conceptes deixalla, Mireia Sallarès s’ha qüestionat el prestigi polític de conceptes com la veritat, l’amor o el treball. Servint-nos de la seva obra «Kao malo vode na dlanu, (Com una mica d’aigua al palmell de la mà), un projecte sobre l’amor a Sèrbia» (2014-2018), reflexionarem sobre tot plegat.
Càpsula I: La dona
La primera càpsula vespertina aprofundirà en el paper que la dona ha tingut al llarg de la història en l’art. A través del cinema, de les arts plàstiques i del teatre, tractarem d’entendre de quines maneres s’ha representat (i pensat) la dona des de l’art, així com posarem el focus d’atenció en aquelles artistes més innovadores i potents dins el seu àmbit. Seguint amb la filosofia amb què encetem les Càpsules Vesperines, tractarem de fer entendre l’art i la cultura a través de les idees; també de fer entendre les idees a través de la seva representació artística i cultural.
Ficcions cinematogràfiques de la feminitat. Dijous 17 de gener. Ponent: Annalisa Mirizio, professora de Teoria de la literatura i literatura comparada a la UB.
En aquesta sessió, durem a terme un breu recorregut sobre la posada en escena de la feminitat en algunes obres cinematogràfiques clàssiques; debatrem les aportacions de la teoria feminista sobre la mirada i la representació; i explorarem els nous territoris d’allò que es filma en el cine contemporani realizat per dones.
La dona en el teatre. Dijous 14 de febrer. Ponent: Teresa Rosell Nicolás, professora de Teoria de la literatura i literatura comparada a la UB.
Quin tipus de personatges femenins hem vist al món del teatre? Breu recorregut des de la tragèdia grega i l’importància de personatges com Electra o Antígona, passant per les dones d’Ibsen com ara Hedda Gabler o Nora a Casa de Nines, dones que busquen alliberar-se i es pensen de forma independent als referents masculins, fins a l’actualitat dins del panorama occidental. I les dones autores? Quines dramaturgues han impactat el món del teatre i en quina mesura ho continuen fent ara?
La dona en les arts plàstiques. Dijous 14 de març. Ponent: Assumpta Bassas Vila, professora d’història de l’art contemporani, crítica d’art i curadora d’exposicions i projectes educatius.
Quin és el paper que tradicionalment ha desenvolupat la dona en les representacions plàstiques? L’art plàstic ha estat usat com un mecanisme d’exemple (i control) social, de projecció d’expectatives vitals de les dones? Quines evolucions s’hi han experimentat? Quines són les obres i les artistes que més han ajudat a trencar amb les velles concepcions? Amb l’ajut del públic, aquestes i d’altres preguntes buscaran ser respostes al llarg de la sessió.
Càpsules Vespertines 