Càpsula VII: «Rebre, processar, reaccionar»
Un dels trets més destacables de la nostra època és la hiperconnectivitat i l’existència de constants estímuls relacionals, informatius o artístics, sovint mediats a través de les pantalles i d’altres aparells reproductors. En aquest cicle abordarem des d’una perspectiva cultural, estètica i de pensament els nostres mecanismes de «recepció», «processament» i «reacció» davant de qualsevol estímul social.
Dijous 14 de gener: «Rebre imatges sense aura. Walter Benjamin i el sex-appeal de l’intranscendent». Ponent: Eduard Cairol Carubí, doctor en Filosofia i professor d’Història i Teoria de l’Art a la UPF.
Walter Benjamin va traçar una breu història de la recepció estètica partint de la base que la percepció humana ha experimentat transformacions al llarg dels diversos períodes històrics. Partint de l’antic marc ritual o de culte (“auràtic”), amb molta perspicàcia i una anticipació extraordinària, va caracteritzar la recepció estètica del seu temps –anys trenta– em termes d’atenció distreta o d’atenció en la distracció (“post-auràtica”). Després d’un moment inicial en què va celebrar aquesta mutació, més endavant va adoptar una actitud més crítica i va plantejar possibilitats alternatives –a partir del concepte de l’al·legoria o del concepte de la crítica, per exemple.
Dijous 11 de febrer: «Discernir entre realitat i ficció». Ponent: Daniel Jariod Dato, documentalista i professor de l’Escac i la UB.
Sovint es parla de les conseqüències que l’omnipresència de vídeos, clips i d’altres materials audiovisuals té sobre les nostres vides. Més enllà del debat de si no n’hauríem d’aminorar el consum, en aquesta sessió tractarem les consegüents tensions entre realitat i ficció: esdevinguts la principal via de demostració de fets –ja sigui als Telenotícies o a les xarxes– com podem saber que aquests materials ens diuen la veritat? Som sempre capaços de discernir –processar– des de quin(s) registres –informatiu, publicitari, especulatiu, recreatiu– se’ns adrecen?
Dijous 11 de març: «Reaccions i profunditat en l’era digital». Ponent: Raül Garrigasait, escriptor, hel·lenista i President de La Casa dels Clàssics.
Partint de la reflexió de Georg Simmel que la vida urbana suposa un excés d’estímuls que disminueix la capacitat de reaccionar i dels apunts de Jaron Lanier sobre les xarxes socials i l’addicció a les reaccions ràpides, Garrigasait es preguntarà com podem donar profunditat a les nostres reaccions en l’era digital. L’anàlisi i resposta del ponent dialogarà amb les tradicions grega i germànica.
— — — — —
Càpsula VIII: «Finals, principis i continuïtats»
Si bé la major part de la nostra vida és atravessada per continuïtats que acaben establint-nos rutines i experiències monòtones, ja sigui per la seva qualitat dramàtica o il·lusionadora, sovint acabem atribuint més valor i rellevància als moments de canvi: els finals i els principis. En un moment social complicat, ple d’anhels de futurs ara inabastables, de retrobaments impossibles i de finals dolorosos, estudiarem –de forma més o menys anàloga– aquestes situacions i quin valor els hi atribuïm.
Dijous 15 d’abril: «El país de les penúltimes coses. Els finals de l’home i de la història». Ponent: Juan Evaristo Valls Boix, professor de Filosofia Contemporània i Teoria de l’Art a la UB.
Ja han passat més de trenta anys des que Francis Fukuyama va anunciar, tot invocant Hegel, «la fi de la història». En aquesta sessió explorarem les valoracions que Giorgio Agamben (a Il tempo che resta) i Jacques Derrida (a Spectres de Marx) van fer sobre aquesta afirmació per encetar una reflexió sobre la temporalitat i les formes de límit amb què tracten d’ordenar-se la història i el temps. Des d’aquesta perspectiva, valorarem els conceptes «temps que resta» d’Agamben i «messianisme sense messies» de Derrida per mirar d’entendre alguns elements estructurals de la forma d’experiència contemporània.
Dijous 20 de maig: «Per què tornem als clàssics?». Ponent: Pau Gilabert Barberà, professor jubilat de Tradició Clàssica i Filologia Grega a la UB.
Al llarg de la història cultural europea ha estat recorrent que, en moments de crisi o de renovació, les figures intel·lectuals del moment hagin apostat per buscar inspiració i bastir els seus projectes a partir de les tradicions grega i llatina. Què els ha mogut a fer-ho? Quins beneficis en traiem? Com i per què la nostra societat troba en aquesta tradició el seu fonament?
Dijous 10 de juny: «Individu, continuïtat i vida en les tradicions de pensament asiàtiques». Ponent: Raquel Bouso Garcia, doctora en Humanitats i professora de Pensament i Religions d’Àsia a la UPF.
Les diferents tradicions de pensament asiàtiques, poc conegudes a casa nostra, són sovint percebudes com una de sola. Aquest error acostuma a ser fruit de l’observació d’una sèrie de trets compartits en contraposició a les tradicions de pensament occidentals. Un d’aquests casos té lloc a l’hora de pensar la vida com una continuïtat, sense principi ni fi, i en entendre-hi l’individu com una entitat canviant dins aquest procés. En aquesta sessió ens aproparem en especial a les tradicions índiques i xineses, no des de la seva vessant espiritual –com més sovint ens arriben– sinó des de la història del pensament.
— — — — —
Càpsula IX: «Pioneres»
En el món cultural sovint topem amb una sèrie de noms que coneixem, que ens sonen, però de qui mai ningú ens ha explicat exactament què és el que els fa especials, per què han deixat una empremta inesborrable en les seves respectives discilpines. En aquest cicle aprofundirem en la vida i obra de tres dones que, gràcies a les seves aportacions, s’han convertit en referents disciplinars o «pioneres» i han obert camí a les posteriors generacions.
Dijous 14 d’octubre: María Zambrano. Ponent: Virginia Trueba Mira, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Espanyola a la UB.
María Zambrano va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, a mig camí entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins l’últim quart del segle XX, després d’un llarg exili. Per a Zambrano, hi ha dues maneres de pensar la vida: la filosòfica i la poètica.
Dijous 11 de novembre: Louise Bourgeois. Ponent: Maria Lluïsa Faxedas Brujats, Doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani a la Universitat de Girona.
Louise Bourgeois fou una escultora i artista d’origen francès que va desenvolupar la major part de la seva carrera artística a Nova York. Va explorar diversos temes al llarg de la seva llarga carrera, entre ells: la domesticitat i la família; la sexualitat i el cos; la mort i l’inconscient. Encara que Bourgeois va exposar al costat d’expressionistes abstractes i que la seva obra té molt en comú amb el surrealisme i l’art feminista, no va estar formalment afiliada a cap moviment artístic concret.
Dijous 9 de desembre: Pina Bausch. Ponent: Pau Aran, ballarí, coreògraf i professor de dansa contemporània.
Pina Bausch és una figura de culte de la dansa internacional; potser la més rellevant de l’època contemporània. Ballarina i coreògrafa de dansa contemporània és considerada una de les pioneres de la dansa teatre, tant per la seva manera de formar i dirigir intèrprets com per la confecció d’espectacles que expressaven emocions i diàlegs mitjançant el moviment, els sons, el vestuari i l’escenografia.
Càpsules Vespertines 